—Per què no foteu un nou menú, aquí al Galet? —va cridar
el Salvador, fugint d’estudi i adreçant-se a l’Eli i el Josep com
qui vol salvar-se de la foscor amb la gastronomia—. El dels
simiots, que sigui més salvatge i picant, que el de cavall dels
vents ja el tinc avorrit. Poseu-hi els plats típics de la Cerdanya:
el pa de fetge, el paltruc, el trinxat autèntic amb les cols de
Talltendre, el tiró amb naps, el llapí amb cremalloles o moixerons,
el pa de neu de la Cerdanya, i per postres els cerdans, el
pastís de ceps, el mató d’aquí amb la melmelada d’aranyons,
la confitura de garraus... Això sí, manteniu el licor de ceps.