Jordi Corominas, Llorenç Planes, Morir a cavall dels vents, Editorial Andorra, Les escaldes, Andorra, 1a Edició, 1919
La que en principi era la mort accidental d’un corredor a la carrera més prestigiosa dels Pirineus, la Cavall dels vents de la Serra del Cadí, sembla que és un homicidi. Una unitat dels mossos d’esquadra de Puigcerdà, comandada pel sergent Grabulosa és l’encarregada de la investigació. En ella van desfilant diferents potencials homicides: La màfia russa, la màfia xinesa, antigues i modernes colles de contraban d’andorra, L’alt Urgell i la Cerdanya, traficants d’anabolitzants i diferents dopatges esportius, antics republicans assassinats al front i jueus austríacs que fugíen dels nazis.
Els Pirineus, una terra aspra escarpada i dura, batuda per llevantades i torbs, poc habitada, amb gent feta a la seva, amb multitud de passos de vigilància difícil, i amb tres estats implicats (l’espanyol, el francès i l’andorrà) és omnipresent amb totes les seves cicatrius i ferides encara obertes en els personatges de la novel·la: lloc d’escapada i d’arribada en moments políticament convulsos, jueus i republicans que fugen del feixisme en direccions contràries, passos clandestins, joves neorurals que busquen el seu paradís. També traspua la vella cultura catòlica amb els seus insignes mossens, progressivament substituïts per psicòlegs, psiquiatres i tot un nou moviment que barreja la medicina alternativa, el ioga, les constel·lacions i el Mindfulness.
