Embedded Files
M'ho he passat molt bé llegint-lo i hi he après moltes coses. No es pot demanar més. Hi he retrobat aquella cura pel lleguatge que ja mostràveu en el primer llibre, aquella riquesa d'expressions col.loquials, aquell definir els personatges per la manera com parlen; hi he trobat un territori - que conec prou bé- que aneu deixatant minuciosament i que esdevé l'autèntic protagonista de la història. Hi he trobat un munt referències, curiositats, coneixements, històries tangencials, marrades plaents en el camí, com quan amb l'objectiu del cim sempre present, t'atures en aquella flor, observes el vol del trencalòs, beus aigua de la font, o t'atures a xerrar amb algú. Gaudir del camí. Personalment trobo que tota aquesta riquesa de propostes que oferiu amb l'excusa de treure l'entrellat d'un assassinat, constitueix el veritable valor del llibre. Crec, em sembla que està construit amb cura i sensibilitat artesanal. Interessant i necessari l'epíleg.
M'ho he passat molt bé llegint-lo i hi he après moltes coses. No es pot demanar més. Hi he retrobat aquella cura pel lleguatge que ja mostràveu en el primer llibre, aquella riquesa d'expressions col.loquials, aquell definir els personatges per la manera com parlen; hi he trobat un territori - que conec prou bé- que aneu deixatant minuciosament i que esdevé l'autèntic protagonista de la història. Hi he trobat un munt referències, curiositats, coneixements, històries tangencials, marrades plaents en el camí, com quan amb l'objectiu del cim sempre present, t'atures en aquella flor, observes el vol del trencalòs, beus aigua de la font, o t'atures a xerrar amb algú. Gaudir del camí. Personalment trobo que tota aquesta riquesa de propostes que oferiu amb l'excusa de treure l'entrellat d'un assassinat, constitueix el veritable valor del llibre. Crec, em sembla que està construit amb cura i sensibilitat artesanal. Interessant i necessari l'epíleg.
Benjamí
També des d’una mirada fosca, Jordi Corominas i Llorenç Planes publiquen El cantó fosc del Cadí (Edicions Salòria), una obra que combina crònica negra, ficció i paisatge per endinsar-se en els enigmes de la serra del Cadí i el seu imaginari més fosc. El llibre fa, a més, un esforç de visibilització del parlar, l’etimologia i la cultura pirinenca. Segona part de la novel·la Morir a cavall dels vents (Andorra Editorial), el llibre es mou en un territori entre la certesa i la incertesa. Planes explica: “El nostre llibre es dirigeix a la falsa realitat. Cal deixar-se enganyar, buscar aquella debilitat fabulosa que tenim per la faula”. Al final, l’assassinada (una empresària catalana independentista) acaba quedant en un segon pla: el veritable motor de la història és el viatge, farcit de mites, llegendes i cultura andorrana, que esdevé un recorregut complex i ple d’influències. Els dos autors, a més, s’inspiren en amics comuns i els inclouen dins la trama, fent-los fer coses inimaginables. “Més que un llibre, una trapelleria”, resumeix Rodríguez.
Google Sites
Report abuse