comentari F. Torralba

Un dels assaigs més ambiciosos que s’ha publicat el 2023 és el de Jordi Corominas a Fragmenta amb un títol suggestiu, Entre els déus i el no-res. Estem parlant d’un text llarg (477 pàgines), profund i molt pensat que porta com a subtítol Religions, espiritualitats i ateismes. No és un manual a l’ús, sinó un assaig en el sentit més genuí del terme: literatura d’idees, pensament articulat de manera personal en diàleg obert amb pensadors del present i del passat sobre qüestions de gruix espiritual, metafísic i existencial. L’autor, un dels experts més destacats en la filosofia i la vida de Xavier Zubiri, artífex d’una de les biografies més rellevants sobre el filòsof basc, desenvolupa un assaig que gairebé sembla un tractat sobre religions, creences i ateismes. Per això considerem que és un dels textos més ambiciosos que s’ha publicat aquest any. Jordi Corominas es fa preguntes d’una gran transcendència: És possible viure sense creure en res? Què volen dir termes com espiritualitat, religió o no creient? Seria millor un món sense ateus o sense religions? Els ateus no creuen en res? Pot haver-hi una espiritualitat atea? La indiferència és una perspectiva tan raonable com les altres? Tots els déus s’assemblen? El budisme originari és una religió? L’estat-nació pot esdevenir una substitució dels déus? Pot la ciència donar sentit a la vida de les persones? Aquest assaig que comentem conté tots els grans temes de l’antropologia i la fenomenologia de la religió. Gairebé es podria definir com un tractat: el mite, les creences, la religió. L’autor, però, no amaga el seu punt de vista darrere una massa d’erudició. Expressa el seu parer i acompanya les seves reflexions amb una selecció de textos sobre la matèria que seran molt útils a professors d’aquesta temàtica. La part més interessant del llibre és la que tracta dels mites i creences indiferents, agnòstics i ateus (pàgs. 233-280). La dissecció que fa Jordi Corominas de les diferents formes i tipus d’ateisme és molt iŀluminadora i permet al lector endinsar-se en la complexitat de la qüestió i evitar de sucumbir al tòpic. A alguns lectors, els pot sorprendre que l’autor es refereixi a un ateisme espiritual, però en dona molt bones raons. Especialment valuosa és la seva anàlisi de la paraula deslligament. Diu l’autor: «Viure deslligadament, desaferrats de tot poder i, per tant, alliberats dels tòpics i les justificacions de les desigualtats, ens permet sentir empatia, comprometre’ns i lluitar amb la gran majoria de la humanitat que no té ni tan sols la possibilitat de plantejar-se les qüestions que aquí presentem, perquè està ocupada en la mera supervivència i, sovint, a més, corsecada per la culpabilitat» (pàg. 310). A més a més dels textos citats, el llibre conté una bibliografia general, una bibliografia citada i un índex analític molt complet. En definitiva, som davant d’una gran obra d’antropologia i fenomenologia de la religió que serà molt ben acollida pels estudiosos en la matèria.