Nicaragua: de la revolució democràtica a la dictadura

Nicaragua, de la revolució democràtica a la dictadura

La revolució sandinista va derrocar el 1979 el govern d’Anastasio Somoza, una de les dictadures més sagnants d'Amèrica Llatina, i va liderar un projecte de transformació socioeconòmica i cultural que va entusiasmar i rebre suport de gent de tot el món. Milers de voluntaris de totes les latituds van anar a Nicaragua per implicar-se en tot tipus de tasques: alfabetització, sanitat, promoció de la dona, cooperatives agràries, etc. Hi veien una esperança de transformació i de canvis profunds també per d’altres països. Un petit país de només tres milions d'habitants es va convertir en un far global.

L'entusiasme que generava la revolució sandinista a tot arreu del món tenia a veure amb l'antiimperialisme; amb l'accés a l'educació i la salut dels pagesos i les persones més pobres, amb la promoció de la cultura, i també amb la democratització de Nicaragua, amb l’apoderament de pagesos, obrers i dones que per primera vegada participaven en debats, votaven i podien sentir-se com a ciutadans iguals en drets i dignitat.

Tot i la contrarevolució i la guerra financiades pels Estats Units de Ronald Reagan, els sandinistes d’aleshores no van deixar mai de banda la democràcia, la crítica a tendències autoritàries, el debat sobre el tipus d'economia que es volia afavorir (cooperativisme, economia mixta, socialdemocràcia..) i la discussió de com s'havia d'entendre i s’havia d’aprofundir el sistema democràtic.

Per contra, avui Daniel Ortega, l’actual president, i la seva dona, la vice-presidenta Rosa Murillo, han segrestat el nom i la memòria del FSLN, i els somnis i lluites dels nicaragüencs, i d’internacionalistes i voluntaris de tot el món, per establir una dictadura, mantenir-se en el poder com uns cabdills i apropiar-se de béns i capitals per a ells i la seva camarilla. Ortega, que havia presidit el país entre 1985 i 1990, fou reelegit a les eleccions de 2006 i des d’aleshores ha forçat la constitució per a perpetuar-se al poder, ha reduït la llibertat de premsa i l’activitat de l’oposició fins al punt d’empresonar la majoria dels candidats opositors que volien presentar-se a les eleccions de 2021. Molts dels perseguits són antics sandinistes que no s’han sotmès a la nova dictadura i mantenen els seus ideals democràtics.

La revolta popular d'abril del 2018, encapçalada per molts joves i estudiants universitaris que protestaven contra l’autoritarisme d’Ortega, fou sufocada a sang i foc mitjançant grups paramilitars encapçalats per veterans de la policia i l’exèrcit. La brutal repressió va deixar al voltant de tres-centes persones assassinades, dues mil ferides, mil sis-centes empresonades i més de setanta mil exiliades. Aquests crims no s’han investigat, ni els culpables han estat castigats. Poc després, durant la pandèmia del la Covid-19, el dictador va practicar el negacionisme (com van fer Trump a EEUU o Bolsonaro al Brasil), evitant prendre mesures de protecció de la població vulnerable, prohibint que els metges diagnostiquessin la malaltia i amagant les víctimes que anava produint.

Des d’aleshores, la repressió orteguista no ha fet més que créixer. S'ha acabat amb la llibertat d'expressió i amb tots els mitjans de comunicació independents, es controlen internet i les xarxes socials, s'ha empresonat la dissidència, s'han tancat fins avui més de 1800 associacions i ONG's de tota mena, la majoria al servei de les classes populars; es persegueix obertament l'església catòlica i s’atemoreix la població. Moltes persones amenaçades trien el camí de l’exili. Organitzacions independents com Amnesty International o Human Rights Watch, entre d’altres, denuncien periòdicament les violacions dels drets humans a Nicaragua. Ha passat talment com en el llibre de George Orwell, La revolta dels animals: els porcs, han substituït els grangers en nom del “poble” i l’antiimperialisme.

Darrerament, s’ha constituït a Catalunya la “Comissió catalana pels drets humans a Nicaragua”, formada per entitats i persones que havien participat durant anys en activitats de solidaritat i cooperació amb el poble nicaragüenc, en molts casos brigadistes i cooperants amb la revolució sandinista de 1979. La Comissió, en coordinació amb organitzacions d’altres països, ha creat el lloc web: www.libertadparanicaragua.org/, traduït en diverses llengües, on s’informa sobre la situació del país, es recullen signatures contra la dictadura orteguista i es promouen activitats de suport a les víctimes.

La retallada de les llibertats i les violacions flagrants dels drets humans no poden ser justificades amb cap ideologia. La lluita contra dictadures de tota mena ens incumbeix a tots i només la podem guanyar des de la solidaritat i la consciència clara que sempre hem d’estar al costat dels perseguits injustament i mai, ni per activa ni per passiva, amb els seus perseguidors.

Jordi Corominas i Joan Albert Vicens.

Nicaragua, de la revolución democrática a la dictadura

La revolución sandinista derrocó en 1979 el gobierno de Anastasio Somoza , una de las dictaduras más sangrientas de América Latina, y lideró un proyecto de transformación socioeconómica y cultural que entusiasmó y recibió apoyo de gente de todo el mundo. Miles de voluntarios de todas las latitudes acudieron a Nicaragua para implicarse en todo tipo de tareas: alfabetización, sanidad, promoción de la mujer, cooperativas agrarias, etc. Veían en ella una esperanza de transformación y de cambios profundos también para otros países. Un pequeño país de tan sólo tres millones de habitantes se convirtió en un faro global.

El entusiasmo que generaba la revolución sandinista en todas partes del mundo tenía que ver con el antiimperialismo, con el acceso a la educación y la salud de los campesinos y las personas más pobres, con la promoción de la cultura, y también con la democratización de Nicaragua, con el apoderamiento de campesinos, obreros y mujeres que por primera vez participaban en debates, votaban y podían sentirse como ciudadanos iguales en derechos y dignidad.

A pesar de la contrarrevolución y la guerra financiadas por los Estados Unidos de Ronald Reagan, los sandinistas de entonces nunca dejaron de lado la democracia, la crítica a tendencias autoritarias, el debate sobre el tipo de economía que se quería favorecer (cooperativismo, economía mixta, socialdemocracia..) y la discusión de cómo debía entenderse y profundizar el sistema democrático.

Por el contrario, hoy Daniel Ortega, el actual presidente, y su esposa, la vicepresidenta Rosa Murillo, han secuestrado el nombre y la memoria del FSLN, y los sueños y luchas de los nicaragüenses, y de internacionalistas y voluntarios de todo el mundo, para establecer una dictadura, mantenerse en el poder como caudillos y apropiarse de bienes y capitales para ellos y su camarilla. Ortega, que había presidido el país entre 1985 y 1990, fue reelegido en las elecciones de 2006 y desde entonces ha forzado la constitución para perpetuarse en el poder, ha reducido la libertad de prensa y la actividad de la oposición hasta el punto de encarcelar a la mayoría de los candidatos opositores que querían presentarse a las elecciones de 2021. Muchos de los perseguidos son antiguos sandinistas que no se han sometido a la nueva dictadura y mantienen sus ideales democráticos.

La revuelta popular de abril de 2018, encabezada por muchos jóvenes y estudiantes universitarios que protestaban contra el autoritarismo de Ortega, fue sofocada a sangre y fuego mediante grupos paramilitares encabezados por veteranos de la policía y el ejército. La brutal represión dejó alrededor de trescientas personas asesinadas, dos mil heridas, mil seiscientas encarceladas y más de setenta mil exiliadas. Estos crímenes no se han investigado, ni los culpables han sido castigados. Poco después, durante la pandemia de la Covid-19, el dictador practicó el negacionismo (como hicieron Trump en EEUU o Bolsonaro en Brasil), evitando tomar medidas de protección de la población vulnerable, prohibiendo que los médicos diagnosticaran la enfermedad y escondiendo las víctimas que iba produciendo.

Desde entonces, la represión orteguista no ha hecho más que crecer. Se ha acabado con la libertad de expresión y con todos los medios de comunicación independientes, se controlan internet y las redes sociales, se ha encarcelado la disidencia, se han cerrado hasta la fecha más de 1800 asociaciones y ONG's la mayoría al servicio de las clases populares; y se persigue abiertamente la iglesia católica y se atemoriza a la población. Muchas personas amenazadas eligen el camino del exilio. Organizaciones independientes como Amnesty International o Human Rights Watch, entre otras, denuncian periódicamente las violaciones de los derechos humanos en Nicaragua. Ha ocurrido como en el libro de George Orwell, La revuelta de los animales : los cerdos, han sustituido a los granjeros en nombre del “pueblo” y el antiimperialismo.

Últimamente, se ha constituido en Cataluña la "Comisión catalana por los derechos humanos en Nicaragua", formada por entidades y personas que habían participado durante años en actividades de solidaridad y cooperación con el pueblo nicaragüense, en muchos casos brigadistas y cooperantes con la revolución sandinista de 1979. La Comisión, en coordinación con organizaciones de otros países, ha creado el sitio web: www.libertadparanicaragua.org/, traducido a varias lenguas, donde se informa sobre la situación del país, se recogen firmas contra la dictadura orteguista y se promueven actividades de apoyo a sus víctimas.

El recorte de las libertades y las violaciones flagrantes de los derechos humanos no pueden justificarse con ninguna ideología. La lucha contra dictaduras de todo tipo nos incumbe a todos y sólo podemos ganarla desde la solidaridad y la conciencia clara de que siempre debemos estar al lado de los perseguidos injustamente y nunca, ni por activa ni por pasiva, con sus perseguidores.

Jordi Corominas y Joan Albert Vicens.